ESCURADOR, [ESCURADÓ] s.
Substància, preparació mundificant o escuradora.
"E si asso fetz, madona, vos auretz la boca e la cara lavada e escurada, ab esclaridor o ab escuradó, e enaxi auretz en la bocha e en la cara richa color..." Tròtula de Mestre Johan 16 d
| | |